dilluns, 29 d’abril del 2013

EL JOC DE NOU BARRIS, per Joscar


La parròquia de Sant Sebastià

 

Aquest senyor va ser l’arquitecte que va dirigir les obres de construcció de la parròquia provisional de Sant Sebastià de Verdum, erigida en tant sols tres mesos i amb materials prefabicats. S'ubicà a la cruïlla de la Via Favència amb el carrer de l’Artesania, i data de principis de l’any 1959.

Més endevant, el 1966 fou bastida al carrer de Viladrosa la nova església tot just al costat del cinema Cristal, també sota la direcció del mateix arquitecte.

De qui es tracta?


a)      Joan Bassegoda i Nonell

b)      Elíes Rogent i Amat

c)       Josep Oriol i Bernadet

d)      Josep Maria Martorell i Codina


La resposta a l'anterior pregunta sobre la ubicació del camp de futbol nevat és la:
d) Ciutat Meridiana.

dijous, 25 d’abril del 2013

Inaugurem l'exposició pictòrica de Manuel Rodríguez a l'Espai Via Favència



Manuel Rodríguez va néixer a Nerva, província de Huelva, a finals de l’any 1929, en el si d’una família treballadora.
Va començar a treballar als 12 anys d’edat i de manera clandestina va anar a la mina a agafar carbó per a revendre’l, la qual cosa li va suposar diversos sobresalts amb la Guàrdia Civil, que no entenia què era passar gana de veritat.
Va passar una petita estança a Sevilla treballant de manobre, fins que tornà novament al poble. Després es traslladà definitivament a Barcelona, on començà a treballar novament de manobre. Visqué a diferents llocs de la ciutat fins que finalment arribà al barri de Roquetes als anys 70 del segle passat.
Molt aviat es va integrar a l’Associació de Veïns de Verdum, sent molt actiu i participant en totes les lluites, llavors encara sota la dictadura de Franco.
Va ser a l’any 1975 quan es decidí crear l’Associació de Veïns de Roquetes, conjuntament  amb un grup de veïns, per considerar que així es faria més feina.
Va ser amb aquesta associació on tingué un protagonisme especial, doncs durant uns anys ostentà el càrrec de president. Va ser pioner en la lluita per la sanitat, participant en la consecució de l’ambulatori, amb uns serveis i una atenció molt avançada en la seva època. Jo el vaig conèixer quan tenia només 14 anys d’edat, en un tancament al barracó de l’antiga parròquia de Sant Sebastià. Des de llavors, la nostra amistat ha durat fins al present.
De parla pausada, senzilla i directa, sobresurt a les assemblees, essent admirat per la seva honradesa, senzillesa i també per la seva tossudesa a l’hora d’aconseguir les millores reclamades.
Amb motiu d’una exposició de pintures a l’A.VV. de Roquetes en què va participar en  l’organització, es va crear el Grup de Pintors de Nou Barris, que arribà a exposar al Palau de la Virreina. Ha fet diferents exposicions en solitari, i alguns dels seus quadres són penjats a l’Ateneu Popular de Nou Barris, a l’Associació de Veïns, a l’ambulatori de Roquetes I  a l’Arxiu, que ara podem contemplar.
El Manuel és soci de la nostra entitat des del seu començament, a l’any 1983.


Arnaldo Gil Albacete
Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris

diumenge, 21 d’abril del 2013

Per SANT JORDI, regaleu llibres de l'Arxiu



Arriba la diada de Sant Jordi, patró de Catalunya, una entranyable festa de concòrdia expressada a través de la rosa amb l’espiga i el llibre. Sant Jordi mata el drac, símbol del paganisme. Mentre que la rosa simbolitza la passió, i l’espiga la fertilitat.
També és el Dia Internacional del Llibre, tal i com va decretar la UNESCO, la qual cosa dóna més força, valor i projecció un dia que es celebra com si fos una festa no només per als catalans, sinó per a tots els ciutadans del món.

Des de l’Arxiu us volem recomanar que compreu els nostres llibres d'edició pròpia de la Col·lecció Favència. Enguany, serà el regal més original que podreu trobar i que formarà part per sempre de la vostra biblioteca. La memòria històrica de Nou Barris ara la podreu tenir còmodament a les vostres mans, i qui ho rebi com a regal us ho agrairà de tot cor.

El dia 23 d’abril, passeu-vos per les parades de Via Júlia i de Sant Andreu i adquiriu a molt bon preu els llibres LA MARTA DE SANTA EULÀLIA de Josep Maria Babí Guimerà i CINES DE BARRIO de Roberto Lahuerta Melero. I si no coneixeu la nostra entitat, nosaltres us la presentarem.

Per aquest Sant Jordi, regaleu llibres de l’Arxiu i una rosa.

dimarts, 16 d’abril del 2013

Presentació del llibre LA MARTA DE SANTA EULÀLIA


El proper dijous 18 d'abril no us perdeu la presentació d'aquesta novel·la escrita pel nostre amic, company i col·laborador de l'Arxiu, Josep Maria Babí Guimerà. Es tracta del segon volum de la nostra Col·lecció Favència".

L'acte es celebrarà a les 19h al local del Centre Cultural "Els Propis" (Via Júlia, 201).

El present llibre és molt més que una novel·la narrativa. A través de la singular i entranyable vida del personatge de la Marta, es reflecteix la realitat històrica d'un període molt important d'unes barriades de Nou Barris alhora que és un homenatge a totes aquelles generacions que van viure, gaudir i patir les grans transformacions que es van dur a terme des de la Guerra Civil fins a l'actualitat.


NO HI FALTEU!!!

dijous, 11 d’abril del 2013

LOCAL DE ENSAYO EN LA PROSPERITAT

Puerta del local de ensayo en la actualidad


En los bajos de un edificio de la C. de Enric Casanovas nº 15, del barrio de La Prosperitat, hay un local donde se ha escrito una parte importante de la música barcelonesa desde los 70. El local era propiedad del Sr. Soler. Por entre sus paredes, casi cuatro décadas de historia musical vivida, pasaron buenos ratos diferentes gestores: Primero fue “Lone Star”, después “Tapi”, Santi Picó, José María Acedo y en la actualidad “Floro”.
Entre sus paredes ensayó el mítico grupo catalán “Lone Star”, grupo pionero de una determinada música que ha marcado estilo. Sus primeros gestores fueron Pere Gené y Alex Sánchez, componentes del grupo citado. Durante dos años, entre 1975 a 1977, esta dirección de Enric Casanovas nº 15 funcionó como Club de Fans de “Lone Star”. Se encargaba de contestar las cartas Ricardo Acedo (Barcelona 1950-2011), que ingresó como guitarrista en “Lone Star” a finales de 1974.
El grupo musical buscaba un lugar tranquilo donde pudiera ensayar sin molestar a los vecinos. Con anterioridad habían tenido otros locales de ensayo. Lone Star nos ha legado canciones que son auténtico himnos para varias generaciones: “Mi calle”, “Pájaro de fuego”, “¡Adelante!”, “Canta conmigo Rock and Roll”, “Chica solitaria”, “Ana María”, “Leyla”, “Pobre pescador” entre otras muchas, sin olvidar “Máquina infernal”, canción que personalmente siempre me ha encantado”.

Grupo Lone Star

Cuando los responsables de “Lone Star”, decidieron dejar el local en 1977, se lo quedó para la misma función José María Vilaseca Delgado (Barcelona 1951-Girona 1996), conocido en el mundillo musical por “Tapi”, por haber residido en la calle de Tapioles, del barrio del Poble Sec. “Tapi” fue integrante de “Màquina!”, el buque insignia de la progresía musical barcelonesa, entre el verano de 1969 a inicios de 1971. Con posterioridad formó el grupo “Tapiman”, junto a Miguel Ángel Núñez, Pepe Fernández y Max Sunyer. “Tapiman” se convirtió en  uno de los mejores grupos de rock duro de la historia del pop español de su época. Tiempo más tarde, en agosto de 1973, se integró en “Lone Star”, circunstancia que supuso una revitalización para el grupo. Permaneció hasta junio de 1975.

Josep María Vilaseca “Tapi”

Regresó en junio de 1977 permaneciendo hasta julio de 1978. En 1979 reflotó “Tapiman” con otro disco. La aventura le duró un año. Ya en decadencia siguió de batería en diversas bandas de acompañamiento a diversos artistas y conjuntos. Los últimos tiempos los pasó tocando el piano eléctrico y cantando temas bailables por terrazas y pubs. “Tapi” convirtió el local de ensayo de la C. Enric Casanovas, en un pequeño estudio de grabación “Nova1”, por donde pasaron algunos integrantes de grupos como “Los Diablos”, “Santabárbara” y “Salvajes” y grabaron alguna maqueta.

Santi Picó acompañando a Tony Ronald

Tiempo más tarde tomó las riendas del estudio el guitarrista Santi Picó que se lo quedó como local de ensayo, convirtiéndolo en el primer estudio alternativo de grabación en Barcelona. Santi Picó es un guitarrista muy reconocido. Durante un tiempo lo tuvo como local de grabación hasta que decidió cambiarse a otro en el barrio del Congreso.
Santi Picó Pauig nació en el Eixample de Barcelona el 25 de enero de 1946. Despertó a la música en 1961 de forma autodidacta. Formó parte de dos grupos amateurs: “The Walkers” y “Los Bongos”. En 1968 tuvo la oferta de entrar como guitarrista en el conjunto de Tony Ronad, la mejor oferta que había en el mercado musical de la época. Decidió tomarse un año sabático antes de dedicarse a la química. La idea sigue hasta la fecha. En los 70 participó en grabaciones y giras con grupos como “Mustangs”, “Diablos”, “Santabárbara”, “Sirex”, “Lorenzo Santamaría”, “Salvajes” y otros. En 1977 participó en la gira española del musical “Hair”. En 1979 grabó su primer disco en solitario “La llave de plata”. En 1979 formó parte de “Los Salvajes”, formación que después de 10 años de inactividad fue puesta en marcha por Gaby Alegret. En los 90 se dedicó a la creación de música publicitaria, tarea en la que continua.

“Floro” en el interior del estudio de ensayo y grabación

Sobre 1982, después de que lo dejara Santi Picó, se puso al frente  Josep María Acedo, técnico de sonido de “Lone Star”, que desde los 15 años se encargaba de que el sonido sonase a la perfección en las actuaciones del grupo. Pedro Gené le enseñó a diferenciar los graves de los agudos. Acompañaba al grupo en sus conciertos. Se encargó de realizar en el local unas reformas, como sacar los sacos de arpilleras. Con las reformas lo transformó en un estudio más serio como “Airama1”. Funcionó durante más de 10 años como estudio de grabación. Cuando empezó a decaer, el local se mantuvo con 3 grupos: inicialmente el grupo “Signo”, una buena banda de música hardcore. Entraron por un anuncio donde se ofertaba local de ensayo en la calle citado. Cuando estos marcharon entraron “Rato Güenos” y más tarde “Sabor del Agua” que permanecen en la actualidad.
Con posterioridad, y coordinados por “Floro”, ensayaron aquí las siguientes bandas: "Kavrons", "Inmortal Band", "Txito & Estibaliz and The Patiband", "Karaoke Band", "Bald's Band", "Morosito", "Thesustanciaos", "Eso é".


Roberto Lahuerta Melero
Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris

dilluns, 8 d’abril del 2013

Noces d’or del Centre Eulalienc



El present butlletí correspon a una edició especial que el Centre Eulalienc va editar amb motiu del seu 50è aniversari de la seva fundació. Els actes festius per a celebrar aquestes noces d’or es van realitzar entre el 17 i el 30 de juliol de 1953, i van consistir en representacions d’obres teatrals, una exposició de dibuixos i pintures, balls diversos, sopars de germanor, un torneig de futbol, un festival de música i dansa, un torneig de lluita lliure, una festa infantil, un concert simfònic a càrrec de la Banda Municipal de Barcelona, una revetlla i un concurs de sardanes.

Tots aquests actes es van celebrar a la seu social del Centre Eulalienc, essent també escenaris festius la plaça del Virrei Amat, l plaça de Santa Eulàlia, el passeig de Fabra i Puig (aleshores una rambla) i les instal•lacions esportives del S.E.S.E.

Concretament, aquest butlletí va pertànyer al meu padrí Prudenci, que durant una anys va ser actor de teatre i va rebre alguns premis per les seves interpretacions. L’interior de l’esmentada edició està plena de dedicatòries com a reconeixement a la seva feina.


Ricard Fernández i Valentí
Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris

Arxiu del Moviment Ciutadà

L'Arxiu del Moviment Ciutadà es va crear l'any 1985 a conseqüència d'una important donació d'un particular. El fons ha anat augmentant progressivament amb les diverses aportacions dels socis i col·laboradors.

Actualment aquest fons documental està tancat i no es permet la seva consulta, perquè no existeix una catalogació exhaustiva de tot el material documental i, per tant, el seu control seria impossible. Malgrat tot, davant d'una proposta de recerca i investigació, el Consell Assessor pot valorar la possibilitat de permetre l'accés i la consulta, sempre però sota unes condicions especials.

Aula de Collserola

L'Aula de Collserola és, de fet, un arxiu a dins del nostre arxiu. Es tracta d'una secció independent però tècnicament i documentalment integrada, a més de tenir molts lligams amb Nou Barris per la seva proximitat geogràfica. Només cal pensar que la barriada de Torre Baró està feta sobre un tros de Collserola, i que el barri de Roquetes està erigit damunt la falda de la muntanya.

Els inicis de la conscienciació per a la defensa de la serra de Collserola per part dels habitants de Nou Barris es remunten des de fa molts anys, però tingué la seva culminació amb l'Acampada Urbana, un acte social de protesta que reivindicava un pulmó verd per al districte i evitar que fos urbanitzat. Una part del districte engloba un tros de la muntanya i és per això que existeix una relació entre la serra i Nou Barris.

El fons documental és força important i equiparable al què disposa el Consorci Metropolità de Collserola. Es disposen de nombrosos tríptics i fulletons, dossiers oficials, dossiers de treballs de recerca, donacions de particulars, llibres, mapes i plànols generals i sectorials, fotografies, DVD's, revistes, premsa i fins i tot elements arqueològics recuperats i preservats.

Tot aquest fons és consultable, i en ell es poden cercar tots els elements que conformen la serra, com és la flora, la fauna, les fonts, els camins, les mines, les edificacions, la història i les llegendes existents en relació a la serra.

diumenge, 7 d’abril del 2013

EL JOC DE NOU BARRIS, per Joscar



El camp nevat

Tornem després del parèntesi de Setmana Santa.
La imatge correspon a un camp de futbol nevat. De quin barri es tracta?


a)      Porta

b)      Guineueta

c)       Turó de la Peira

d)      Ciutat Meridiana



La resposta a la pregunta sobre la situación de la UNED és la:
b) Porta

Tots els participants l’heu encertat.

dilluns, 1 d’abril del 2013

LA FOTO DE LA SETMANA. El món de les barraquetes



La imatge de la fotografia pertany a una de les moltes barraquetes de fusta que existiren durant les dècades de 1950 a 1970 en els barris perifèrics i populars de Barcelona. Aquesta concretament es trobava al barri de Verdum, i de fons es poden contemplar alguns dels blocs de l’Obra Sindical del Hogar.

Eren altres temps, essent un tipus de negoci força rendible que concentrava en un espai molt reduït i extremadament dens els productes que habitualment s’anaven a comprar a un basar, com joguines, fruits secs, dolços, refrescs, gelats, transistors, rellotges, piles, fulles d’afaitar, etc. Bona part de la clientela eren nens i nenes que anaven allà en grupets a gastar-se les pessetes de la setmanada que els hi donaven els seus pares. Però els canvis d’hàbits, d’entreteniment i de consum de la mainada també han anat evolucionant, igual que el tipus de comerç, i poc a poc les casetes es van anar extingint, doncs a més no havia relleu generacional per a continuar el negoci.

Algunes d’aquestes barraquetes han estat capaces d’arribar fins els nostres dies, però actualment hem de fer referència a les que venen castanyes i moniatos, que tant sols obren uns pocs mesos a l’any, i esdevenen un vestigi d’uns costums d’una època desapareguda.


Ricard Fernández i Valentí
Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris

ABRIL. S’aconsegueix una zona verda



Al llarg del mes d’abril de 1976 es va fer realitat una zona verda reivindicada durament pel veïnat del barri de la Prosperitat. Sobre aquell terreny, conegut popularment com a “Camp de la Bloch” possiblement per la proximitat geogràfica a la Casa Bloc de Sant Andreu, estava previst edificar grans blocs d’habitatges que contribuïen a densificar més que mai la barriada.

Aleshores la iniciativa popular va agafar protagonisme. El juny de 1974 es va celebrar sobre aquells descampat un concurs de dibuix infantil, tres mesos després es va plantar un pi simbòlic, i en els mesos de desembre de 1974 i gener de 1975 es van organitzar unes manifestacions per a demanar que les obres de la zona verda anessin més de pressa. Finalment, el triomf va ser veïnal, tal i com fa constar el cartell de la fotografia.