El passat dimarts dia 25 de maig va tenir lloc una interessant visita organitzada a les instal·lacions que té Aigües de Barcelona (AGBAR) en funcionament a la Trinitat Vella, l'estació de tractament d'aigua potable (ETAP) de la central Besòs, ubicada entre el riu Besòs, la carretera de Ribes i el barri de Vallbona. A les 17.00 h tothom es va congregar a l'entrada del recinte. L'enginyer d'AGBAR José Mesa i el personal de la Fundació AGBAR Sònia Hernández, Rosa Prats i Glòria Anna González van donar la benvinguda als visitants. Les persones que van assistir van ser Mónica Blasco, Joan Roca, Teresa Macià, Edgar Straehle i Nil Sellés per part del Museu d'Història de Barcelona (MUHBA); Miquel Jaumot, Jordi Petit, Jaume Seda, Pau Vinyes i Manel Martín per part del Centre d'Estudis Ignasi Iglésias (CEII); Mª José Duran, Ana Maria Sánchez, Marcel Olivé Taché, Jaime González Belmón i Amador Expósito com a representants de l'Associació per a la Recerca i la Divulgació de la Memòria Històrica de la Trinitat Vella (ARDMHTV); i els nostres companys i col·laboradors Jesús Aguilar, Ricard Fernández Valentí i Jordi Sánchez per part de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris.
Les explicacions van començar amb el Manel Martín, el qual va fer un excel·lent resum sobre l'evolució històrica de l'abastiment d'aigua a la ciutat de Barcelona en els darrers segles fins a la construcció de les instal·lacions de 1891 que eren objecte de visita. Després va parlar José Mesa, tot fent una explicació sobre el funcionament i usos de tots i cadascun dels edificis històrics del conjunt, amb la corresponent visita guiada.
L'estació de tractament d'aigua potable (ETAP) de la Central Besòs és de l'any 1891 i s'inicià com a central de bombament que aprofitava les aigües freàtiques del riu Besòs i completava els cabals dels aqüeductes de Dosrius i del Baix Vallès. Si bé inicialment la maquinària era a vapor, posteriorment es va substituir per l'elèctrica alhora que van millorar els tractaments antibacteriològics. Pertany a Aigües de Barcelona (AGBAR), empresa fundada a Lieja el 1867 com a Compagnie des Eaux de Barcelone, amb capital belga i francès, encarregada d'explotar l'aqüeducte de Dosrius. El 1881 va adquirir la Companyia del Baix Vallès que explotava l'aqüeducte del Baix Vallès.
El 1882 la Compagnie des Eaux de Barcelone fou adquirida pel Général Crédit Liège fundant a París la Société Générale des Eaux de Barcelone. Posteriorment va anar adquirint diferents companyies explotadores d'aigua que operaven en l'àmbit de la ciutat Barcelona. El 1906 l'empresa fou hegemònica en l'abastiment d'aigua a la ciutat. El 1919 va passar a mans de capital espanyol convertint-se en l'actual Societat General d'Aigües de Barcelona, amb seu al número 39 del passeig de Sant Joan de Barcelona.
Actualment l'ETAP de la Central Besòs està formada per quatre línies de tractament (una de nanofiltració i tres d'osmosi) que tracten l'aigua de l'aqüífer del riu Besòs i la provinent del Rec Comtal. Aquesta estació de tractament ha permès recuperar la captació de l'aqüífer del delta del riu Besòs, un embassament natural subterrani abandonat el 1995. Les característiques de l'aigua de l'aqüífer del Besòs, amb un elevat contingut de sal i amb presència de contaminació orgànica, requereixen tècniques avançades i innovadores com la nanofiltració i l'osmosi inversa.
La filtració de l'aigua a nivells microscòpics permet obtenir una aigua de qualitat per al consum humà i amb millor gust. Amb l'osmosi inversa s'aplica una pressió externa (per mitjà d'una bomba de pressió, un pistó, etc.) a l'aigua amb concentració de sal, perquè quedi retinguda i l'aigua passi per les membranes permeables lliure de sal. La posada en servei d'aquesta ETAP ha permès de controlar el nivell freàtic de l'aqüífer i estalviar moltes extraccions d'aigua que s'havien de fer per evitar inundacions al metro i als aparcaments soterranis.
Durant la visita tothom es va adonar de la conservació de diferents elements patrimonials industrials, com són els edificis (llevant d'un que es va haver d'enderrocar), les xemeneies i part de l'antiga maquinària, ja en desús. Acabada la visita es va agrair als responsables d'AGBAR el seu permís per poder visitar unes instal·lacions històriques que quedaven pendents i que formen part del patrimoni de l'aigua tot i estar operatives.
Fué, un interesantisimo recorrido por esta casa del Aigua, para todos , desconocida pero pensé que me iba a encontrar la vieja casa y me encontré con un edificio y un cuadro de maquinas que funcionó hasta 1980, un puente grua que dicen que funcionó hasta la renovación de la maquinaria y que hacía temblar todo el edificio, pero me place ver que a pesar de todo, han protegido parte de las edificaciones, aunque parece ser que la chimenea que calló el rayo sobre los años 1969,,,,se tendrá que tirar pues está afectada y puede caer sin control.cosa peligrosa visita muy buena y las intervenciones, geniales.
ResponElimina