dimarts, 27 de març de 2018

Celebrada una ruta per Collserola per Vallvidrera


El passat diumenge 11 de març va tenir lloc una de les tradicionals Rutes per Collserola, la primera d'enguany. Aquesta vegada li va tocar el torn al sector de Vallvidrera, doncs feia temps que allà no s'organitzava una excursió. El punt de trobada va ser a les 9.30 h. del matí a la sortida de l'estació "Vallvidrera Superior" del funicular que enllaça amb els FGC. El nombre d'assistents va ser de gairebé una vintena de persones. Afortunadament el temps va acompanyar en els 6,76 quilòmetres d'un espai humit i frondós.
Des l'estació superior del funicular de Vallvidrera el grup va arribar a la font de Sant Ramon, un curiós racó de món on la caseta de totxo ens indica amb un mosaic frontal que està dedicat al personatge de Sant Ramon Nonat (Portell (Lleida) 1204- Barcelona1240), el qual fou anomenat "nonat" perquè al néixer va ser extret del ventre de la seva mare quan aquesta ja era morta. Per aquest motiu és el patró de les embarassades.


La ruta va portar a una altra font, aquesta vegada la de Santa Bàrbara, un indret on antuvi havia hagut una teuleria i un petit poblat destinat als treballadors de les obres del túnel de Vallvidrera, als anys seixanta del passat segle. Per aquest motiu es dedueix que la font està dedicada a la figura de Bàrbara de Nicomedia (segle III-306), una santa molt popular, associada a alguns treballs com els miners i artillers, i invocada contra els llamps i la mort sobtada i violenta. Al costat de la font hi ha un berenador i una àrea d'esbarjo que ocupa una gran explanada i que esdevé punt de trobada de molts excursionistes.
La tercera parada va correspondre a l'església de Vallvidrera, edifici històric del qual consta la seva existència almenys des de l'any 987. Pertanyia a la parròquia de Valldoreix, però al segle XIII es va escindir per constituir-se com a independent. L'actual construcció és de mitjans del segle XVI i és d'estil gòtic tardà. Consta d'una sola nau i absis poligonal flanquejat per un campanar de planta quadrada. Conté un cementiri, essent així un dels poquíssims cementiris parroquials existents encara a Barcelona.


Un altra punt d'interès va ser l'entrada del Mina-Grott, una gruta de mitjans del segle XIX construïda per Antoni Campanyà destinada a abastir aigua procedent del pantà a la vila de Sant Vicenç de Sarrià. Entre 1908 i 1916 va circular un petit tren miniatura que formava part d'un projecte de parc d'esbarjo, el Lake Valley, i que esdevingué el primer tren elèctric d'Espanya, la primera línia de metro i un esbós de la Gran Barcelona. Arran d'una denuncia es va obligar a presentar un projecte de ferrocarril al Vallès que, una vegada s'inaugurés, tancaria el petit tren. Va anar a càrrec dels enginyers Carlos Emilio Montañés i Frederick Stark Pearson.
Ben a prop hi ha el pantà de Vallvidrera, obra d'Elies Rogent caracteritzada per disposar d'una presa feta de totxana. Va ser inaugurat el 1865 i subministrava 400.000 litres diaris d'aigua al municipi de Sant Vicenç de Sarrià. Actualment esdevé un llac artificial que periòdicament es buida i s'impermeabilitza, arran de la destrucció de l'aqüífer que l'alimentava amb motiu de les obres de construcció dels túnels de Vallvidrera.


Passat el pantà s'arriba a les fonts de Can Llevallol i de l'Espinagosa, a les quals encara ragen aigua. Ben a prop hi ha Can Llevallol, masia del segle XVI encara habitada. Està formada per diversos cossos fins el punt de formar part d'un conjunt de dues construccions: la masia i la granja (antiga vaqueria). La part més moderna data del 1910 i és obra de l'arquitecte Josep Pujol. La seva tipologia funcional i estructural defineixen el seu interès arquitectònic.
Seguint la ruta s'arriba al Mas Sauró, un petit nucli d'habitatges habitat per unes 160 famílies, el nom del qual es deu a una antiga masia actualment en ruïnes, de la qual hi ha coneixement des de l'any 1561. Va ser propietat de la família Sauró fins al 1916. Trobem després la casa Sagrada Família, una torre d'estiueig de la família Serrahima construïda el 1919 per uns fabricants tèxtils i adquirida a la immediata postguerra per Pilar Capsir i Puig. El 1942 es va dedicar en seu central de la institució Sagrada Família, dedicada a l'educació de nenes orfes de pare amb motiu de la Guerra Civil. El 1943 es va posar la primera pedra de l'església annexa, la qual encara funciona.


Finalment, la ruta va acabar a l'antic poble de Vallvidrera, ara pertanyent a la ciutat de Barcelona i que es va erigir enmig de la muntanya. El 1890 es va unir amb la vila de Sant Vicenç de Sarrià, i el 1921 ambdues parts van ser agregades a la capital catalana. L'estació de "Baixador de Vallvidrera" va posar punt i final a una passejada de la que tothom va quedat força satisfet. Les explicacions van anar a càrrec del company Arnaldo Gil i la direcció de la ruta a càrrec del company Jesús Aguilar, encarregat de dissenyar la present proposta.

Fotos: Arnaldo Gil i Miguel Ángel Valero.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada