dissabte, 24 de juny de 2017

L’Arxiu participa a la jornada "REPTES I OPORTUNITATS DE LA RECERCA LOCAL A BARCELONA" celebrada al Born Centre de Cultura i Memòria


El passat dissabte 17 de juny va tenir lloc al Born Centre de Cultura i Memòria la celebració de la jornada que portava per títol "Reptes i oportunitats de la recerca local a Barcelona". Organitzada per l’Institut dels Passats Presents i l’Arxiu Municipal de Barcelona, va consistir en una trobada de centres d’estudis i estudiosos per debatre al voltant dels reptes i les oportunitats de la recerca local a Barcelona. L'objectiu principal va ser donar a conèixer la situació actual dels estudis sobre memòria històrica dels barris de la capital catalana i quines són les principals recerques i
recursos documentals sobre història local. Les sessions han estat una oportunitat per posar en comú les experiències dels centres de recerca i els investigadors sobre la història dels barris de Barcelona i els recursos municipals en matèria d’arxius al servei de la ciutat. La trobada va estar especialment adreçada, en particular, als membres de centres d’estudis i investigadors i, en general, a totes aquelles persones interessades en la recerca sobre història de Barcelona.


L’organització d’aquesta jornada s’ha emmarcat en la col·laboració que l’Arxiu Municipal de Barcelona ha mantingut al llarg dels anys, especialment a través de la xarxa d’Arxius Municipals de Districte, amb els centres d’estudis del territori.
Per part de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris van participar com a ponents els companys i socis Jordi Sànchez, Ricard Fernández, Agus Giralt, Manel Martín i Antonio Herrera com a ponents. D'altra banda, també van assistir com a públic els companys i socis Carlota Giménez, Montse Argente, Josep Maria Babí, Carmen Ríos i Pau Vinyes.
A les 9.00 h del matí va tenir lloc la recepció i el lliurament de la documentació tant a les persones assistents com a les participants en les ponències. Mitja hora més tard va tenir lloc la inauguració de la jornada a càrrec de Ricard Vinyes, responsable del Comissionat de Programes de Memòria de l’Ajuntament de Barcelona. Poc després, a les 9.45 h va començar la ponència que duia per nom "Trajectòria recent de la recerca local a Barcelona" a càrrec del periodista i historiador Joan Àngel Frigola.


A les 10.30 h es va celebrar la ponència titulada "L’IRMU i la CCEPC, dues entitats al servei de la recerca local" a càrrec de la directora de l’Institut Ramon Muntaner M. Carme Jiménez, i del president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana Josep Santesmases.
Després d'una pausa amb esmorzar i exposició de publicacions d'entitats i particularsm entre elles llibres i revistes de l'Arxiu, a les 11.45 h va haver una taula rodona i debat sota el títol "Aportacions dels centres d’estudis a la recerca i difusió de la història de Barcelona", amb la participació de Manuel Martín Pascual (del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias i soci de l'Arxiu), Josep Guzmán (del Centre d’Estudis i Recerca Històrica del Poble-sec), Josep Maria Contel (del Taller d’Història de Gràcia), Jordi Morell (del Taller d’Història del Clot-Camp de l’Arpa) i Gregor Siles (de Tot Història Associació Cultural), sota la moderació de Xavier Tarraubella, director de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.


A les 12.45 h es va celebrar una segona taula rodona i debat amb el títol "Els fons d’imatges en la recerca local sobre els barris", amb la participació de Jordi Fossas (de l'Arxiu Històric del Poblenou), Jordi Sànchez (company i president de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris), Oriol Granados (del Centre d’Estudis de Montjuïc), Antonio Herrera (del Centre d’Estudis Sant Martí de Provençals i soci de l'Arxiu) i Lluís Gelis (de l'Associació de Festes de la Plaça Nova), sota la moderació d'en Jordi Serchs, director de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
Després de la pausa del migdia per dinar, a les 16.00 h va continuar la jornada amb una ponència que duia per títol "L’Arxiu Municipal de Barcelona en el segle XXI", a càrrec de Joaquim Borràs, Arxiver en Cap de l’Ajuntament de Barcelona. A les 16.45 h va tenir lloc la darrera taula rodona i debat titulada "La revolució digital i els nous perfils investigadors", amb la participació dels blocaires Miquel Barcelonauta, Enric Comas, Valentí Pons, Ricard Fernández Valentí (company de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris) i Agus Giralt (soci de l'Arxiu), amb l'arxivera municipal dels districtes de Ciutat Vella i l’Eixample Dolors Visa com a moderadora.


Algunes de les conclusiones més destacades que es van treure durant la jornada van ser: 1) reivindicar la importància dels centres de recerca a la construcció d’una memòria plural i crítica sobre el passat i el present de la ciutat perquè tota història sempre és història contemporània; 2) recordar la contribució feta des de final del segle XIX al coneixement històric sobre la ciutat emanat des del propi Arxiu Municipal de Barcelona; 3) fer recerca històrica a la ciutat de Barcelona no és fàcil, malgrat la presència d'arxius centenaris, tant públics com privats, molts dels quals s’obren cada cop més als investigadors i al públic en general; 4) cal treballar en xarxa; els investigadors digitals aprofiten tot els recursos que els arxius posen a la xarxa; i 5) la necessitat de digitalitzar el patrimoni documental com una manera de democratitzar i universalitzar l’accés la coneixement.
Finalment, a les 18.00 h tingué lloc la cloenda de la jornada, la qual va tenir en termes generals força èxit de participació amb l'assistència de més d'un centenar de persones. Els qui van participar en les xerrades es van posar per fer la fotografia de grup. Donada la bona impressió que va oferir l'activitat i la bona connexió entre els participants, es preveuen programar d'altres jornades similars per a més endavant. 


Fotos: AHRNB i Ajuntament de Barcelona.

dijous, 22 de juny de 2017

Celebrada a l’Arxiu una nova xerrada sobre salut mental


El passat dijous dia 15 a les 19.00 h va tenir lloc al vestíbul de l’Espai Via Favència (seu de l’Arxiu) unes Històries de Cafè que duien per nom "Dialoguem sobre salut mental: invitació a organitzacions juvenils dels barris". L'activitat va comptar amb l'assistència i participació d'una dotzena de persones, va tenir la participació d'antics familiars, treballadors i usuaris de l'Institut Mental de la Santa Creu. La presentació va anar a càrrec de la nostra companya i col·laboradora Mercedes Hidalgo, responsable a l'Arxiu del Memorial del Mental, la qual va fer referència a la proposta de debatre al voltant de quines coses de profit feien els joves avui en dia i per al futur. Malauradament, això no va ser possible perquè a la majoria d'entitats juvenils de Nou Barris convidades els resultava difícil d'assistir a l'hora que es feia el debat i, per tant, no van poder acudir representants de cada associació.


Inicialment es va fer resum de la passada xerrada que va anar al voltant de la salut i la vida saludable de les persones grans i com ho fan per assolir aquesta qualitat de vida: alimentació, esport, fer cas al metge, activitats culturals, problemes socials, estrès i preocupacions, consumisme excessiu, interessos individuals per damunt dels interessos comuns, com ens cuidem, allò que ens manca, allò que ens perjudica i què desitgem, entre d'altres temes.
Posteriorment es va parlar sobre la joventut en general, quina opinió mereixia a les persones convidades al voltant d'aquest col·lectiu pel que fa a capacitat creativa, educació, formació acadèmica, cultura, moral, valors, solidaritat, compromís, relacions socials i relacions familiars, entre d'altres coses.


El resultat va ser una divisió d'opinions, alhora força variades des del punt de vista da cada persona, però bàsicament es podrien sintetitzar entre la gent que considera que els joves actualment han donat un pas enrere, i entre els qui pensen que no ha estat així sinó que els temps han canviat i ara actuen en base a noves pautes de comportament fruit de l'evolució natural de la societat. Cadascú va aportar experiències personals tant pel que fa a joves de la mateixa família (fills, nebots, néts...) com el tracte amb altres durant el dia a dia (al carrer, a la feina, als transports...) El debat va finalitzar amb una reflexió sobre el fenomen dels tatuatges i els piercings, quina simbologia tenen i per quines raons molta joventut acudeix a fer-se'n un, doncs és quelcom que queda per sempre, de manera permanent, en contrast amb d'altres coses que passen i canvien molt de pressa, propi de la societat líquida, on aquelles realitats sòlides dels seus avantpassats han anat desapareixent.


Acabada la xerrada, es va convidar per cortesia de l'Arxiu a un aperitiu i a un refrigeri per a totes les persones convidades en el debat. D'aquesta manera el Memorial del Mental tanca un curs, fa vacances d'estiu i torna a partir de setembre amb noves activitats de recuperació de la memòria històrica i debats d'opinió. Per als qui desitgeu més informació, l'acte ha estat enregistrat i és consultable al nostre fons documental d'imatge i so.

dimecres, 14 de juny de 2017

L'Arxiu comença el juny fent presència a nombroses activitats del districte


L'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris ha començat fort el calorós mes de juny fent presència a diverses i interessants activitats culturals desenvolupades al districte durant aquests darrers dies. La primera d'elles va tenir lloc el passat dimecres dia 7 a la Casa de l’Aigua de la Trinitat Vella. Van assistir els nostres companys Jordi Sànchez i Jesús Aguilar, a més del Manel Martín el qual va tenir participació directa. A les 17.15 h a l'antiga casa elevadora d'electrobombes i amb la presència d'unes 40 persones, la majoria estudiants universitaris de Ciències Mediambientals, va començar l'acte amb una breu presentació de Joan Roca, director del Museu d'Història de Barcelona (MUHBA). Seguidament es va donar lloc a la ponència impartida pel professor Juanjo Galán Vivas, que actualment treballa a la Universitat d'Hèlsinki (Finlàndia) com a docent associat d'Arquitectura del Paisatge, alhora que és investigador especialitzat en la planificació del paisatge, la planificació urbana i el disseny del paisatge. La seva conferència, titulada "Patrimonis emergents per reciclar paisatges", va tenir una durada de dues hores.


Posteriorment, i sota la direcció del Manel Martín, es va fer una visita guiada a les instal·lacions de la Casa de l'Aigua de la Trinitat Vella, que actualment consta de la casa elevadors d'electrobombes (actualment compartida amb Trinijove), la casa del guarda (actualment Centre Cultural Frederica Montseny) i la casa de comportes. Cal recordar que. Antigament, hi havien dos edificis més però que foren enderrocats a mitjans dels anys seixanta del passat segle amb motiu del perllongament de l'avinguda Meridiana: les oficines i el magatzem. Després, tot creuant pel Pont de Sarajevo, es va arribar a les instal·lacions de la Casa de l'Aigua de la Trinitat Nova, on va continuar la visita que va finalitzar a les 20.45 h.


La segona activitat va tenir lloc el passat divendres dia 9 al barri de Canyelles, amb la festa inaugural de la nova seu de l’EASD Deià i l'acomiadament del curs escolar 2016-2017. Per part de l'Arxiu van assistir els nostres companys Josep Maria Babí i Carmen Ríos. A partir de les 18.00 h es van iniciar els actes festius amb la participació de DJs, foodtrucks, fotocall i altres entreteniments, així com una visita institucional a l’exposició de treballs i de la nova seu de l’escola. Les instal·lacions es van convertir en una gran exposició dels millors treballs realitzats per tots els alumnes de l’escola durant l’any acadèmic. També es van exposar tots els projectes finals presentats en aquest curs que optaven als premis per a les millors propostes. Concretament l'exposició sobre història de Nou Barris ha estat possible gràcies a la visita d'un grup d'alumnes a l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris que, sota la direcció del professor Joan Vila i Puig, van aprofitar l'ocasió per consultar informació històrica i fotografies antigues.


Nosaltres, amb molt de gust, varem procedir a col·laborar en aquest interessant projecte que obre portes i l'establiment de vincles de participació. Cal recordar, a més, que l'EASD Deià és un centre educatiu soci de la nostra entitat des de fa alguns anys. A les 18.30 h es va fer l'acte de lliurament dels premis als millors projectes de final d’estudis per votació popular, juntament amb els que ofereixen les empreses col·laboradores Mactac, Artemide, Cosentino i Neolith. Acabada l'entrega, van tenir lloc els actes institucionals d’inauguració de la seu, amb els parlaments de la consellera d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya Meritxell Ruiz i la tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona Laia Ortiz. Finalment, a partir de les 19.30 h i fins a les 22.00 h es va celebrar una gimcana lúdica al pati inferior de l’escola, música i festa.


L'endemà dissabte dia 10 tingué lloc la tercera activitat amb els actes commemoratius de la històrica vaga de la fàbrica Autocesorios Harry Walker. Van assistir el nostre company Antonio Silva a més de l'Andrés Naya, soci de l'entitat que va tenir una participació directa. L'acte, que es va iniciar a les 12.00 h del migdia a la sala d'actes al Casal de Barri de la Prosperitat, a la plaça d'Ángel Pestaña, va estar organitzat per la Comissió del Centenari de la Prosperitat. A la taula rodona van estar l'Andrés Naya i l'historiador Marc Andreu,  a més de l'aportació personal de treballadors/es de l'antiga fàbrica i veïns/es del barri que foren testimonis d'un important esdeveniment que va tenir una durada total de 62 dies, del 17 de desembre de 1970 al 15 de febrer de 1971. Aquella efemèride va marcar una fita en el moviment obrer i sindical català dels anys setanta del passat segle, amb la solidaritat d'empleats d’altres fàbriques, parròquies, comitès, col·lectius de professionals i, fins i tot, treballadors de França i Itàlia. La fàbrica, ubicada al passeig de Valldaura des del 1958, es dedicava a la importació, fabricació i comercialització de maquinària, accessoris i recanvis d'automòbils. El setembre de 1970, arran d’un atur parcial de 20 minuts per la toxicitat d'una nau, un treballador fou sancionat de feina i sou durant dos mesos, i uns altres 40 amonestats, fet que es respongué amb una aturada de 30 minuts. A l’octubre següent es van sancionar amb 20 dies tres treballadors per no acceptar un canvi en el sistema de primes.


Les següents mobilitzacions van provocar més aturades i sancions, fins que a finals de novembre els sancionats sumaven 19 mesos de suspensió. Els obrers van fer més assemblees i aturades parcials arribant així al 17 de desembre de 1970 amb nous acomiadaments. La resposta dels obrers fou la vaga total. L’endemà es van acomiadar 4 obrers més. El 20 de gener de 1971 els treballadors van acudir en massa als dos judicis pels acomiadaments mentre una nombrosa manifestació de solidaritat recorria la Prosperitat i Verdum. Magistratura va declarar els acomiadaments d’improcedents, però en el cas dels primers 13 acomiadats, va reconèixer a la Harry Walker el dret d’indemnitzar-los i no readmetre’ls. I així ho va fer l’empresa. La lluita dels obrers va durar encara fins al 15 de febrer, quan van tornar a la fàbrica però amb una setmana de baix rendiment.
Després va tenir lloc a la mateixa plaça de la Harry Walker un petit acte popular de canvi de nom de les dues plaques per tal de fer oficial una denominació més coherent amb la realitat: "Plaça de les treballadores i treballadors de la Harry Walker", com a homenatge a una lluita que va avançar Nou Barris en la Transició cinc anys abans de la mort del general Franco.


Pel que fa a la quarta i darrera activitat, aquesta va tenir lloc l'endemà diumenge dia 11 a la nova plaça del les Dones de Nou Barris, dins l'acte de la seva inauguració. Van assistir els nostres companys Josep Maria Babí, Carmen Ríos, Roser Solà, Carles Comas i Antonio Silva. El nou espai es troba delimitat pels carrers de les Torres, dels Nou Barris i de Portlligat, al barri de les Roquetes, entre el mercat de Montserrat i l'Ateneu Popular de 9 Barris. La nova plaça fa un entranyable homenatge a les dones del districte i a la seva lluita pel dret a la igualtat i la no-discriminació, la millora de la qualitat de vida i la cohesió social. Des de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris sempre s'ha fet un reconeixement especial a les extraordinàries aportacions de les dones en les seves lluites destinades a millorar la qualitat de vida dels barris del districte. L'acte va estar presidit per la regidora de Nou Barris Janet Sanz, i la regidora de Feminismes i LGTBI Laura Pérez.


L'organització ha anat a càrrec del Districte de Nou Barris i la Plataforma d’Entitats de Roquetes, amb la col·laboració del projecte InVisibles de recuperació de la memòria històrica amb la mirada de les dones. Durant la festa inaugural es van presentar un conjunt de poemes elaborats pels col·lectius i les entitats feministes i de dones de les Roquetes i Nou Barris, que quedaran incrustats permanentment en el sòl de la plaça. També es va oferir un espectacle poètic i un vermut musical, a més d’un dinar, un cafè tertúlia sobre el passat, present i futur amb la mirada de les dones i una ruta per la història del barri de les Roquetes però des de la perspectiva de la dona. D'altra banda, desitgem que l'escultura de ferro soldat d'homenatge a la dona de Nou Barris que té previst fer l'escultor José Martín Moreno, soci de l'Arxiu nascut al barri de les Roquetes i veí de Verdum, es faci realitat entre aquest any i el proper.

Fotos: Alberto Sanagustín, Jordi Sànchez, Joan Vila i Pilar Escamilla.