dissabte, 1 de juliol de 2017

JULIOL. Es juga "El Mundialet"


El 7 de juliol de 1982 a les 20.30 h del vespre els veïns i veïnes dels barris de Porta i de la Prosperitat van organitzar un partit de futbol tot tallant l'avinguda Meridiana a l'alçada del carrer de Tissó. El torneig, de caràcter popular, el van formar un combinat de gent dels esmentats barris (Atlético Rambla Río de Janeiro) i un combinat d'empleats de l'Ajuntament de Barcelona (Real Ayuntamiento). El resultat va ser una clara victòria veïnal per 25 gols a 0. Aquest partit va ser popularment conegut com "El Mundialet" fent clares referències als Mundials de Futbol d'Espanya '82.
L'origen del conflicte es va originar arran del Pla General Metropolità de 1976 que preveia la construcció de l'avinguda de Río de Janeiro concebuda com una via ràpida similar a l'avinguda Meridiana. Davant l'amenaça que això suposava per a la qualitat de vida, els veïns i veïnes dels barris de Porta i de la Prosperitat van protestar i es van manifestar perquè el nou vial fos una rambla. El 8 de novembre de 1981 va haver una assemblea veïnal i es van recollir més de 3.000 signatures contra l'avinguda.
Finalment, les lluites van aconseguir que els terrenys de RENFE-Meridiana passéssin a acollir equipaments i un parc esportiu, i que l'avinguda de Río de Janeiro fos un bulevard comercial d'amples voreres i sense excés de trànsit.

dijous, 29 de juny de 2017

Celebrada la “Clàssica d’Estiu” per la serra de Collserola


El passat dissabte 18 de juny va tenir lloc la ruta per Collserola que cada any es fa al mes de juny, i que és més coneguda com a "Clàssica d'Estiu". A les 20.30 h una trentena de participants de diferents edats es van congregar al punt de trobada, que enguany ha estat al carrer d'Aiguablava, tot just al davant de l'accés al metro, al barri de la Trinitat Nova. Com és habitual, el nostre company Jesús Aguilar ha estat el guia i qui ha planificat el recorregut, mentre que els nostres companys Ricard Fernández i l'Arnaldo Gil han estat els encarregats de donar les explicacions dels principals punts d'interès.
Des del carrer d'Aiguablava es va enfilar camí amunt tot passant per darrera l'Ateneu Popular de 9 Barris fins arribar al túnel de la Fontsanta i la Mina de la Ciutat. El primer, de 6 metres de diàmetre i 12 quilòmetres de longitud, es troba dins les modernes instal·lacions d'abastiment i distribució d'aigua de la Trinitat i permet la connexió de les aigües procedents del riu Ter amb el riu Llobregat. El segon, del qual es podia apreciar l'entrada, forma part de l'inacabat aqüeducte Alt de Montcada. Durant la Guerra Civil va servir per guardar material bèl·lic, ja a la postguerra van arribat fins i tot a viure-hi persones, i durant uns anys es va emprar per al cultiu de xampinyons.


Després va prosseguir la ruta fins arribar al què és visible del Pont dels Tres Ulls. Construït el 1915, és part de l’aqüeducte Alt de Montcada i va ser enterrat als anys setanta amb motiu de la construcció dels nous dipòsits de la Trinitat. Poc a poc es va anar perdent la seva memòria fins que amb motiu d’unes obres es va localitzar un  tram del túnel. Ara queda pendent que aquest element patrimonial pugui ser desenterrat totalment i formi part del conjunt històric i patrimonial de l'aigua.
Des d'allà, l'excursió va enfilar camí fins ben a prop del castell de Torre Baró, edifici que formà part d’un projecte de construcció d’una ciutat jardí a la serra de Les Roquetes. Per això, es constituí el 1904 la societat Urbanización de las Alturas del Noreste de Horta “Las Roquetas”. D’aquell projecte només en restà la carretera Alta de les Roquetes i aquesta torre inacabada que imitava un castell. A l’esclatar la Guerra Civil, els soldats republicans l’ocuparen i als voltants instal·laren un gran focus i una bateria antiaèria. Durant la postguerra fou ocupat per tropes nacionals i va ser buidat per dins.


Posteriorment tornà a restar abandonat fins que a partir de 1970, quan passà a ser símbol i icona dels “9 Barris” i amb motiu de les Acampades Urbanes del 1983 i 1984 es reivindicà la seva recuperació. L’Arxiu inicià el 1987 una campanya per demanar la seva catalogació i preservació que aconseguí que el 1992 fos declarada com a patrimoni històric. Des del 2014 funciona com a mirador i punt d'informació de Collserola.
L'itinerari va continuar tot travessant una part dels barris de Torre Baró i la Ciutat Meridiana. Arribats a la Font Muguera, es va fer una pausa per sopar. Situada entremig dels barris abans esmentats, és una font molt antiga i de la que tenim referències des de principis del segle passat, on es publicava als diaris de l'època excursions que feien diverses agrupacions d’excursionistes que anaven a passar el dia a la font. La rehabilitació de l'indret la va portar a terme l’any 1991 l’arquitecte Josep Mascaró, amb la col·laboració d’alumnes alemanys de Paisatgística. Concretament, la font va ser restaurada als anys noranta pels alumnes de l’Escola Massana i al 2013 fou desbrossada per un grup de joves participants en un camp de treball del Centre Cruïlla.


A mode de curiositat, mentre la gent sopava, l'Arni i el Jesús van habilitar un cinema a la fresca, amb un ordinador portàtil, un projector i una pantalla que van possibilitar el visionat d'unes imatges molt interessants sobre la feina que l'Arxiu fa en relació a la recerca i protecció del parc de Collserola. Aquesta fou la gran sorpresa de la nit i que ningú no es va esperar.
De camí de tornada cap a Nou Barris es va passar per davant les pedreres, per les restes de l'antic dipòsit d'aigua de les Roquetes i el parc de les Plantes Aromàtiques. Són diverses les pedreres existents en aquesta zona i que han deixat testimoni en diferents carrers del barri com el “Camí Antic de la Pedrera” o el de la “Baixada del Pedregar”. No és casualitat el nom del barri “Roquetes”. A més d’aquestes canteres, a principis del segle passat es van fer multitud de mines a la recerca de minerals com galena, ferro, baritina, quars i d’altres, si bé per la documentació trobada ens confirma que aquestes prospeccions duraven poc per l’escassetat de material.


Pel que fa al parc, de només 5.000 metres quadrats, ha dignificat una part del barri que es trobava molt degradada. És, sens dubte, un dels més desconeguts de Barcelona i passa desapercebut per la seva situació, encaixat en el límit del barri i Collserola. Només la tanca que els envolta ens mostra els límits entre els jardins i Collserola. Jardins temàtics especialitzats en vegetació de clima mediterrani dels cinc continents.
La ruta va prosseguir fins travessar la Carretera Alta de les Roquetes, un eix de comunicacions que tenia la finalitat d'enllaçar la futura ciutat-jardí amb la plaça d’Eivissa, a Horta, per mitjà d'un tramvia. Durant molts anys fou una pista forestal fins al seu asfaltat als anys setanta. D'aquesta carretera passa inadvertit l'únic pont d'aquesta que salva la riera de Sant Andreu, tocant a la masia de Can Santgenís. Actualment s'ha convertit en un camí de passejada molt concorregut on hi podem observar la font  de Canyelles i les antigues pedreres del costat, així com las magnífiques vistes a la ciutat de Barcelona.


El darrer punt d'interès fou la Font Vella de Canyelles, documentada l'any 1069, cedida a l'Ajuntament de Sant Andreu de Palomar el 1811, i explotada per una empresa de propietaris de l'esmentada vila el 1851. L'any 1993 es va recuperar la font per part de l'Arxiu i el grup GRODEMA. Aquesta font es troba en el tàlveg situat darrere del complex esportiu Brafa. Malgrat el seu emplaçament proper a la ciutat, passa desapercebuda per tenir un accés sense indicacions. De fet, l‘A.V. Roquetes va derrocar una parcel·la que tancava el pas a aquesta a la fi del segle passat. Actualment, la font es troba en un estat d'abandó deplorable. No surt aigua a causa del vandalisme que ha inutilitzat el brollador. Encara es pot apreciar en una paret part de la canalització de la font que proveïa d'aigua al poble de Sant Andreu de Palomar.
Finalment, es va arribar fins el barri de Canyelles on finalitzà l'excursió i es va fer el comiat per part de l'Arxiu, tot agraint l'assistència de les persones que van participar i que, en termes generals, van gaudir de l'experiència i es van mostrar força acalorades però força satisfetes.


dissabte, 24 de juny de 2017

L’Arxiu participa a la jornada "REPTES I OPORTUNITATS DE LA RECERCA LOCAL A BARCELONA" celebrada al Born Centre de Cultura i Memòria


El passat dissabte 17 de juny va tenir lloc al Born Centre de Cultura i Memòria la celebració de la jornada que portava per títol "Reptes i oportunitats de la recerca local a Barcelona". Organitzada per l’Institut dels Passats Presents i l’Arxiu Municipal de Barcelona, va consistir en una trobada de centres d’estudis i estudiosos per debatre al voltant dels reptes i les oportunitats de la recerca local a Barcelona. L'objectiu principal va ser donar a conèixer la situació actual dels estudis sobre memòria històrica dels barris de la capital catalana i quines són les principals recerques i
recursos documentals sobre història local. Les sessions han estat una oportunitat per posar en comú les experiències dels centres de recerca i els investigadors sobre la història dels barris de Barcelona i els recursos municipals en matèria d’arxius al servei de la ciutat. La trobada va estar especialment adreçada, en particular, als membres de centres d’estudis i investigadors i, en general, a totes aquelles persones interessades en la recerca sobre història de Barcelona.


L’organització d’aquesta jornada s’ha emmarcat en la col·laboració que l’Arxiu Municipal de Barcelona ha mantingut al llarg dels anys, especialment a través de la xarxa d’Arxius Municipals de Districte, amb els centres d’estudis del territori.
Per part de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris van participar com a ponents els companys i socis Jordi Sànchez, Ricard Fernández, Agus Giralt, Manel Martín i Antonio Herrera com a ponents. D'altra banda, també van assistir com a públic els companys i socis Carlota Giménez, Montse Argente, Josep Maria Babí, Carmen Ríos i Pau Vinyes.
A les 9.00 h del matí va tenir lloc la recepció i el lliurament de la documentació tant a les persones assistents com a les participants en les ponències. Mitja hora més tard va tenir lloc la inauguració de la jornada a càrrec de Ricard Vinyes, responsable del Comissionat de Programes de Memòria de l’Ajuntament de Barcelona. Poc després, a les 9.45 h va començar la ponència que duia per nom "Trajectòria recent de la recerca local a Barcelona" a càrrec del periodista i historiador Joan Àngel Frigola.


A les 10.30 h es va celebrar la ponència titulada "L’IRMU i la CCEPC, dues entitats al servei de la recerca local" a càrrec de la directora de l’Institut Ramon Muntaner M. Carme Jiménez, i del president de la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana Josep Santesmases.
Després d'una pausa amb esmorzar i exposició de publicacions d'entitats i particularsm entre elles llibres i revistes de l'Arxiu, a les 11.45 h va haver una taula rodona i debat sota el títol "Aportacions dels centres d’estudis a la recerca i difusió de la història de Barcelona", amb la participació de Manuel Martín Pascual (del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias i soci de l'Arxiu), Josep Guzmán (del Centre d’Estudis i Recerca Històrica del Poble-sec), Josep Maria Contel (del Taller d’Història de Gràcia), Jordi Morell (del Taller d’Història del Clot-Camp de l’Arpa) i Gregor Siles (de Tot Història Associació Cultural), sota la moderació de Xavier Tarraubella, director de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona.


A les 12.45 h es va celebrar una segona taula rodona i debat amb el títol "Els fons d’imatges en la recerca local sobre els barris", amb la participació de Jordi Fossas (de l'Arxiu Històric del Poblenou), Jordi Sànchez (company i president de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris), Oriol Granados (del Centre d’Estudis de Montjuïc), Antonio Herrera (del Centre d’Estudis Sant Martí de Provençals i soci de l'Arxiu) i Lluís Gelis (de l'Associació de Festes de la Plaça Nova), sota la moderació d'en Jordi Serchs, director de l’Arxiu Fotogràfic de Barcelona.
Després de la pausa del migdia per dinar, a les 16.00 h va continuar la jornada amb una ponència que duia per títol "L’Arxiu Municipal de Barcelona en el segle XXI", a càrrec de Joaquim Borràs, Arxiver en Cap de l’Ajuntament de Barcelona. A les 16.45 h va tenir lloc la darrera taula rodona i debat titulada "La revolució digital i els nous perfils investigadors", amb la participació dels blocaires Miquel Barcelonauta, Enric Comas, Valentí Pons, Ricard Fernández Valentí (company de l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris) i Agus Giralt (soci de l'Arxiu), amb l'arxivera municipal dels districtes de Ciutat Vella i l’Eixample Dolors Visa com a moderadora.


Algunes de les conclusiones més destacades que es van treure durant la jornada van ser: 1) reivindicar la importància dels centres de recerca a la construcció d’una memòria plural i crítica sobre el passat i el present de la ciutat perquè tota història sempre és història contemporània; 2) recordar la contribució feta des de final del segle XIX al coneixement històric sobre la ciutat emanat des del propi Arxiu Municipal de Barcelona; 3) fer recerca històrica a la ciutat de Barcelona no és fàcil, malgrat la presència d'arxius centenaris, tant públics com privats, molts dels quals s’obren cada cop més als investigadors i al públic en general; 4) cal treballar en xarxa; els investigadors digitals aprofiten tot els recursos que els arxius posen a la xarxa; i 5) la necessitat de digitalitzar el patrimoni documental com una manera de democratitzar i universalitzar l’accés la coneixement.
Finalment, a les 18.00 h tingué lloc la cloenda de la jornada, la qual va tenir en termes generals força èxit de participació amb l'assistència de més d'un centenar de persones. Els qui van participar en les xerrades es van posar per fer la fotografia de grup. Donada la bona impressió que va oferir l'activitat i la bona connexió entre els participants, es preveuen programar d'altres jornades similars per a més endavant. 


Fotos: AHRNB i Ajuntament de Barcelona.