EL JOC DE NOU BARRIS, per Joscar

Els bombers: de la Sagrera a Nou Barris

Hi va haver una caserna dels bombers al mateix carrer Gran de la Sagrera, just al davant de la desembocadura del carrer de Garcilaso i de la Torre de l'Aigua,. Fou enderrocada l’any 1974 per obrir espai a nous vials i es va traslladar a Nou Barris. Però al 1985 es va inaugurar el modern parc de l’avinguda de Río de Janeiro, anomenat Parc de Sant Andreu perquè dóna servei a tots dos districtes, doncs està situat pràcticament al costat de l’avinguda Meridiana. Ambdues instal·lacions van coexistir fins a l’any 1993 en què va tancar la primera.

La primera caserna de bombers de Nou Barris era situada a una important avinguda del nostre districte. Quina?

a)    Passeig de Valldaura

b)    Avinguda de Borbó

c)     Carrer del doctor Pi i Molist

d)    Via Favència

  

La resposta correcta a la pregunta de la setmana passada era la:

C) Baix Vallès. La Neus (qui si no?) ho ha tornat a encertar.

Gran èxit de les activitats del mes de març

El passat dijous dia 27 l'Arxiu Històric de Roquetes-Nou Barris va participar en dues interessants activitats. D'una banda, al vestíbul de l'Espai Via Favència la nostra entitat va organitzar una de les seves clàssiques "Històries de Cafè", aquesta vegada dedicada a aquelles persones que durant les dècades dels anys seixanta, setanta i vuitanta es van dedicar a l'assistència social als barris més desfavorits. L'acte, sota el títol "Assistència social als suburbis. 1960-1980", va rebre l'assistència d'importants testimonis que van entregar la seva professionalitat a les persones més necessitades, especialment convidats d'avançada edat que van aportar uns testimonis importantíssims que, sens dubte, han contribuït a enriquir la nostra memòria.

D'una altra, al centre cultural Can Fabra, al barri de Sant Andreu, es va fer la presentació oficial del llibre "Les masies de Sant Andreu de Palomar", un excel·lent treball brillantment documentat sobre la història de les masies dels districtes de Sant Andreu i Nou Barris. Els autors són Alexandra Capdevila, Alajandra García, Laura Gómez, Ricard Paradís, Jordi Petit, Lourdes Pinyol, el nostre company i col·laborador Jordi Sánchez Ruiz, i Pau Vinyes. Aquest llibre ha estat en part possible gràcies a què la nostra entitat va fer de mecenes, participant econòmicament en la seva materialització. Ara, ja és una realitat i un exemplar forma part del nostre fons documental. L'acte va tenir una gran assistència de públic, fins i tot algunes persones es quedaren dretes a la sala. El preu a la venda de cada exemplar és de 20 euros. Ambdós esdeveniments reflecteixen l'interès progressiu i creixent cap a tot allò que nosaltres oferim, sempre encaminat a fomentar la cultura popular i a difondre la memòria històrica de Nou Barris. No hi ha cap mena de dubte que la història local importa i molt a la gent dels barris del districte i més enllà d'aquests límits administratius.

EL JOC DE NOU BARRIS, per Joscar

Un aqüeducte de frontera

Corria per l’any 2007. El torrent de Tapioles s’havia netejat de brossa i fullaraca per a prevenir possibles inundacions que podrien provocar les rierades que originen els aiguats estacionals que se solen concentrar a la primavera i a la tardor, que omplirien i sobreeixirien les ribes del torrent.

Cadascuna de les ribes pertany a un municipi diferent: la de l’esquerra, a Ciutat Meridiana, barri de Barcelona; la de la dreta, a Can Cuiàs, que ja pertany a Montcada i Reixac.

Aquest tram del torrent està travessat per el tram més espectacular de l'aqüeducte que forma part de la gran estructura que, a finals del segle XIX, havia d’abastir d’aigua a la ciutat de Barcelona i que a la zona de Collserola que actualment pertany a Nou Barris, ens va deixar diverses mostres perquè es van haver de salvar nombrosos torrents, barrancs i desnivells, malgrat que no van arribar a entrar mai en servei.

Volem saber a quina companyia d’aigües pertanyia l'aqüeducte que travessa el torrent de Tapioles dons n’hi havia mes d’una.

a)    Aigües del Ter-Llobregat

b)    Dos Rius

c)     Baix Vallès

d)    Riu Ripoll-Rec Comtal     

La resposta correcta a la pregunta de la setmana passada era la:

d) Los Chunguitos (casualment surten a hores d’ara a un programa de televisió, amb molts mes anys i quilos a sobre, i no he sentit pas que expliquin res dels seus inicis artístics). La foto correspon a la portada del disc “Vive a tu manera” que es va publicar a l’any 1988.

La Neus ho ha encertat (qui si no?). El què no sabíem és que n’estigués tan assabentada de la música aflamencada. Enhorabona.                                                                                                             

EL JOC DE NOU BARRIS, per Joscar

Grup musical gitano

Fa quinze dies, fent la recerca per le'sglésia de Sant Tarsici varem trobar que als anys setanta hi va assajar al seu local un conegut grup musical gitano. Aquí el teniu. Ens podríeu dir quin és el seu nom?

a) Rumba 3

b) Los Manolos

c) Los Amaya

d) Los Chunguitos

La resposta correcta a la pregunta de la setmana és, efectivament, la sala d'autòpsies. Però, i abans? quina era la seva utilització? Bé, això ho deixem per una altra setmana). Ara, el que toca: tots sou uns experts en el tema del Mental. Aquesta àrea romandrà oberta a les visites guiades que organitza el Grup d'Història de Nou Barris per la Festa Major. Si hi aneu, mireu què es troba sota la barana del pati anglès, al nivell del terra, on es troben les noves dependencies de la Guàrdia Urbana. Ja ens ho explicareu.

EL JOC DE NOU BARRIS, per Joscar

Les relíquies del Mental

En aquest espai interior del què havia estat l’Institut Mental de la Santa Creu s’estan acabant les obres que permetran albergar la nova caserna de la Guàrdia Urbana del Districte.

De fet, aquesta ja està en servei, dons les noves dependències es troben en funcionament sota la superfície del pati anglès que estarà obert al públic una vegada les obres hagin finalitzat.

Sobre el pati s’ha conservat aquesta torre octogonal (recordeu “El nom de la Rosa”?). Bé, en pla més modest aquesta estructura, inicialment, estava al nivell del terra però la seva preservació ha estat possible perquè mitjançant uns cèrcols metàl•lics va ser aixecada mentre es bastien les esmentades dependències i desprès es situà a la part superior del pati.

Quina va ser la darrera utilització d’aquest edifici?

a)    Xalet d'una interna de la burgesia barcelonina

b)    Sala d’autòpsies

c)     Xalet del doctor Emili Pi i Molist, director del Manicomi

d)    Sala de dutxes de la crugia de les dones

La resposta correcta a la pregunta de la setmana passada era la:

b) Sant Tarsici. La Neus ho ha encertat. Per fi ha tornat després de la seva feliç maternitat. Enhorabona!!!.

LA FOTO DE LA SETMANA. Per la cobertura del II Cinturó

La imatge és un reflex de l'estat d'abandonament en què es trobaven els voltants de la Via Favència, el passeig sota el qual transcorreria el II Cinturó (actual Ronda de Dalt). Les propostes veïnals anaven encaminades a millorar la qualitat de vida d'uns barris on el principal problema era l'elevada densitat de població i edificació, així com l'escassetat de places i zones verdes. Els veïns tenien clar que els temps havien canviat i que l'urbanisme havia apostar per aplicar uns models d'acord amb nous valors democràtics. La principal idea era que Barcelona, en general, havia de ser una ciutat per viure i no únicament per a habitar.

MARÇ. Detencions d'anarquistes al barri de Can Peguera

Durant el mes de març de 1935, a les cases barates de Can Peguera es van arribar a efectuar dues batudes contra activistes anarquistes. La primera va ocórrer el dia 18, quan la policia va trobar en aquesta barriada un dipòsit d'armes i explosius i documentació, i com a sospitosos van ser detinguts al passeig Universal Pau Mayo Maya, Juan Bueno Hernández, Eugenio Barrio Galilea i Josep Costa Ferrer, tots ells anarquistes i afiliats a la CNT-FAI. La segona detenció va ocórrer en la matinada del dia 23, quan van ser detinguts Alejandro Gracia Fernández, Manuel Muñoz Díaz, Miguel Sáez Revilla, Julián Rodríguez Rodríguez i Juan García Poblador, que van ser posats a disposició de les autoritats militars.

EL JOC DE NOU BARRIS, per Joscar

L'església que va perdre el Nord

A partir de l'any 1966, degut al constant creixement humà del barri de la Trinitat Nova, el bisbat va decidir crear un altre parròquia al nord del territori. Seria la segona, dons el 1959 va ser creada la de Sant Josep Obrer. En aquells moments els terrenys de la nova parròquia formaven part de la jurisdicció de la Santíssima Trinitat (Trinitat Vella), no de Sant Josep Obrer. Abelard Sayrach, sacerdot nascut al barri de Pedralbes però coneixedor de la realitat obrera per haver exercit el seu ministeri a la parròquia de Fondo de Santa Coloma de Gramenet, en fou designat el rector.

La nova església, muntada com la de Sant Josep en un barracó, per sota del Pont dels Tres Ulls i del col•legi Ramiro Ledesma, va tenir una vida efímera degut a la prematura mort de Mossèn Sayrach el 1976. Durant el temps que va estar sense rector, no s’hi va celebrar cap missa.

A finals de 1978, l’Arquebisbe de Barcelona va decidir suprimir la parròquia i incorporar-la a la jurisdicció de Sant Josep Obrer. Com es deia la parròquia desapareguda?

a)    Sant Alexandre

b)    Sant Tarsici

c)     Sant Julià

d)    Sant Baldomer

La resposta correcta a la pregunta de la setmana passada era la:

d) Centre de Dia Pi i Molist (antic Grup Escolar Hermenegildo Giner de los Ríos, després Ramiro de Maeztu). Molt bé pel Juanjo: l’ha encertat.